Aprovada la nova Llei de Secrets Empresarials

En el BOE del dia 21 de febrer de 2019, s’ha aprovat la nova Llei de Secrets Empresarials, que entre altres novetats, estableix que la protecció dels secrets empresarials s’estén a les anomenades «mercaderies infractores», definides com aquells productes i serveis el disseny dels quals, característiques, funcionament, procés de producció, o comercialització es beneficien de manera significativa de secrets empresarials obtinguts, utilitzats o revelats de forma il·lícita. També es regula les accions de defensa dels secrets empresarials, amb especial atenció a la indemnització de danys i perjudicis, que s’estén tant al seu contingut econòmic com a la facilitació del seu càlcul i liquidació.

Els secrets empresarials són un dels actius immaterials de major rellevància per a les empreses. Fins ara, no obstant això, la seva protecció legal era bastant limitada i quedava normalment relegada a l’àmbit contractual.

Doncs bé, en el BOE del dia 21 de febrer de 2019, s’ha aprovat la nova Llei 1/2019, de Secrets Empresarials, que entrarà en vigor el 13 de març de 2019, per la qual es trasllada a l’ordenament jurídic espanyol una Directiva comunitària de 2010, la Directiva relativa a la protecció dels secrets comercials. Aquesta Directiva té per objecte harmonitzar la legislació en aquesta matèria dels Estats membres de la Unió i fomentar la competitivitat, en establir normes mínimes comunes en matèria de protecció dels titulars de secrets empresarials, enfront de l’obtenció, utilització i revelació il·lícites dels mateixos i enfront de l’explotació no consentida de mercaderies infractores, i aborda el mandat de la Directiva UE 2016/943 del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2016, relativa a la protecció dels coneixements tècnics i la informació empresarial no divulgats (secrets comercials).

Quines novetats inclou?

El marc jurídic es reforça amb mesures en tres aspectes:

Incorpora una sèrie de regles a fi de preservar el tractament confidencial de la informació que s’aporti o es generi en el procés i que pugui constituir secret empresarial.
Ofereix un marc normatiu perquè el demandant pugui preparar l’exercici de la seva acció. Es garanteix, així, el dret a la tutela judicial efectiva a través del desenvolupament de diligències de comprovació de fets, mesures per a accedir a les fonts de prova en poder del futur demandat o de tercers i, si escau, de mesures d’assegurament d’aquestes.
Incorpora regles singulars en matèria de mesures cautelars per a assegurar l’eficàcia de la seva acció i evitar de manera immediata la revelació, ús o obtenció il·lícita del secret empresarial.
El seu objecte principal e la protecció dels secrets empresarials, entesos com a informació o coneixement, inclòs el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer que sigui secret, amb un valor empresarial i que hagi estat objecte de mesures raonables per part del seu titular per a mantenir-lo en secret. Serà aplicable per a la protecció de qualssevol secrets empresarials, amb independència de la data en què s’hagués adquirit legítimament la titularitat sobre ells.

El seu titular ho serà la persona física o jurídica que exerceixi el seu control i s’estén enfront de qualsevol modalitat d’obtenció, utilització o revelació de la informació constitutiva d’aquell que resulti il·lícita o tingui un origen il·lícit i sense consentiment del seu titular.

El secret empresarial és transmissible i podrà pertànyer pro indiviso a diverses persones i en aquest cas per a cedir-lo o concedir llicència a tercers, ha de fer-se conjuntament per tots els partícips.

El titular d’una llicència sobre el secret no podrà cedir-la a tercers, ni concedir sublicencias, excepte pacte en contrari. El licenciatario o sublicenciatario estarà obligat a adoptar les mesures necessàries per a evitar la violació del secret empresarial.

Contra els infractors d’un secret empresarial podran exercitar-se les accions que corresponguin en el termini de tres anys des del moment en què el legitimat (titulars i licenciatarios) va tenir coneixement de la persona que va realitzar la violació del secret empresarial. Dins de les accions civils, es poden plantejar les següents:

La declaració de la violació del secret empresarial.
La cessació o la prohibició dels actes de violació del secret empresarial.
La prohibició de fabricar, oferir, comercialitzar o utilitzar mercaderies infractores o de la seva importació, exportació o emmagatzematge amb aquestes finalitats.
L’aprehensió de les mercaderies infractores inclosa els mitjans de producció.
La remoció, que comprèn el lliurament al demandant de la totalitat o part dels documents, objectes, materials, substàncies, fitxers electrònics i qualssevol altres suports que continguin el secret empresarial, i si escau la seva destrucció total o parcial.
L’atribució en propietat de les mercaderies infractores a compte de la indemnització.
La indemnització dels danys i perjudicis, inclòs el lucre cessant.
La publicació de la sentència.
Els litigis es coneixeran territorialment pel Jutjat del Mercantil corresponent al domicili del demandat o, a elecció del demandant, el Jutjat del Mercantil de la província on s’hagués realitzat la infracció o s’haguessin produït els seus efectes.

La norma estableix que la protecció dels secrets no s’estendrà a casos en els quals:

s’exerceixi legítimament la llibertat d’expressió i informació;
es descobreixi alguna activitat il·legal en defensa de l’interès general;
es revelin secrets a representants dels treballadors, en el marc de l’exercici legítim de les seves funcions;
es protegeixi un interès legítim reconegut per la Llei (per exemple subministrar informació a les autoritats administratives o judicials).
També estableix que es vulnera un secret comercial quan sense consentiment del seu titular mitjançant pràctiques comercials deslleials s’accedeix a aquest, s’utilitza o es revela. Igualment, serà il·lícit explotar el secret quan s’accedeix al mateix mitjançant un acord de confidencialitat. La norma també contempla la vulneració indirecta del secret, per exemple, quan s’accedeix al mateix a través d’una persona que l’havia obtingut de forma il·lícita, en atenció a les circumstàncies del cas; quan s’explota, ofereix o produeix un producte que suposa una utilització il·lícita del secret, sempre que la persona hagués d’haver sabut que el secret empresarial s’havia obtingut de forma il·lícita.

2019-06-21T08:03:53+00:0021/06/2019|Mercantil, Pere Sbert, Societats|

About the Author: